jueves, 14 de febrero de 2008



Et vindré a cercar,

quan el dia acluqui els ulls,

tendrament et demanaré:

vull dormir a l’esguard dels teus llençols,

et prometo no fer soroll.

M’arrauliré al cau de la teva llum,

respiraré les sensacions recent nascudes de tu,

quedaré rendit al pas dels teus somnis.

No em despertis ,si us plau,

encara que el dia badalli aurores.




17 comentarios:

Anónimo dijo...

Inuit. M'agrada com evoluciona tot això. Els mots prenen cada vegada més força. Cerques la pau i el descans en aquest darrer poema. Segur que et vindrà bé.
Una abraçada

Inuit dijo...

Moltes gràcies Caliu pel teu comentari.
Aquest escrit ja feia temps que el tenia.
Un petó inuit.

Gladys Pinilla dijo...

no entendí pero me paresio muy bello lo mismo

Anónimo dijo...

Qui es negaria a complaure aquests desitjos?
Badallar aurores... sí.

Anónimo dijo...

INUIT,
He entrat al teu blog per primera vegada, m’he quedat fascinat, quines poesies més tendres i maques, et prometo que entraré sense fer soroll ni comentaris, només gaudiré del teus escrits. Permetem que et faci un únic comentari, no parlis gaire dels Inuit , no sigui que comencem a visitar-los massivament i acabem destruint-los com em fet sempre a tot arreu on hem anat.
Gracies
Petons
Dr. Pet

Inuit dijo...

Muchas gracias Gladys por tu visita comentada.
Hay cosas que salen en uno u otro idioma,soy así.
Un abrazo

Anónimo dijo...

NMP!!!!
Doncs, més d'un,de dos,de tres i de trenta-tres.
Una abraçada

Inuit dijo...

El comentari a NMP anònim , és d'Inuit

Inuit dijo...

Dr P.
Gràcies pel que em comentes, m'emociona.
Si entres altres vegades i trobes quelcom que t'agradi o tens algun comentari, m'agradaria llegir-lo.Els vostres comentaris pugen la meva autoestima i m'empenyen a seguir.
Una abraçada.

Abril dijo...

....després de llegir.te només em queda dir-te: m'agradaria ser una, tan sols una, de les teves paraules.

;)

Inuit dijo...

Ai Abril, no diguis aquestes coses que em fas trontollar!!!!!!!!!
Un petonàs fins al cel i tornar.

Unknown dijo...

Un bloc molt bonic, ple de sensacions!

Inuit dijo...

Moltes gràcies Núria pel teu comentari, m'ha fet il·lusió.
Una abraçada.

VENUS dijo...

Dr.Pet tens que recomanar-li alguna de les teves receptes a la Inuit, a veure si se li cura el mal d'amors.
Un petó molt gran desde Venus.

Inuit dijo...

Hola Venus!!!!!!
D'on ve el doctor? D'algun planeta conegut? Penso que tu em pots fer cinc cèntims,oi que sí?
Ja no tinc mal d'amors.Ara ja puc parlar perquè ja s'ha acabat.Hauré de buscar un altre tema, el que passa és que no tinc suc,sóc una Inuit sense suc.Fins i tot estic pensant en llençar la tovallola.
Un petó Inuit.

VENUS dijo...

Inuit! aixó de llençar la tovallola ni ho pensis! Si escrius respecte a l'amor es perque encara creus en que existeix. I si creus, algún día arribarà. Jo crec que tens molt de suc, només cal exprimirte una miqueta i de tú pot sortir un autentic afluent de paraules. No deixis d'escriure, hi han persones d'aquest planeta i d'un altre que necesiten llegir-te i que les llegeixis. Tot el que escrigis amb el cor, está ben escrit. I m'encanta com ho fas.

Ánim Inuit!
Petonets.

Inuit dijo...

Què bonica que ets Venus!!!!!!!! Miro molt el cel i et localitzo mooooooooltes nits al costat de la lluna i et trobo preciooooooooosa.
Una carícia de peluix.