M’entendreix llegir sentiments curts que ho diuen tot: ”T’estimo Inuit meva.”, poema d’un ascetisme total ,no cal cap més paraula ni cap més frase . Alberga tots els possibles i els impossibles. Els mots traeixen la intangibilitat dels que estimen.
Què més pot anhelar tot aquest “T’estimo Inuit meva”
Què més pot anhelar tot aquest “T’estimo Inuit meva”
6 comentarios:
Quina temptació!
Dir-ho ara mateix:
T'estimo Inuit meva!!!
Però no. No ho diré.
Hi han paraules que s'han de guardar.
De moment.
:)
Anòmim,
El protocol de bones maneres Inuits recomana dir aquestes coses un cop ha passat un examen rigorós el sentiment. Seguidament has de trobar-te amb la persona triada i mirar-la o mirar-lo als ulls,respirar profundament i dir-li amb un fil de veu, com si fos una melodia triada, elaborada i teixida des del més íntim de tu, per a ella o ell.
Els efectes secundaris són imprevisibles ,però procuren la felicitat intrior.
Nosaltres els Inuits ho portem segellat al cor des de la infantesa.
Una abraçada.
No fa falta res més, tens raó Inuit de l'Àrtic. Però a vegades les paraules essencials es gasten per el mal us. Els meridionals en som especialistes.
Jo també vull ser inuit com tu.
estic d'acord...exàmen rigoros i ús controlat de les paraules q expresen sentiments com aquest...
;)
Publicar un comentario