Iglú de Inuit
Miró el cielo y supo que su día había tenido la luz suficiente para agradecérselo a la vida, pero supo también, que su día había carecido de la alegría y la luminosidad que tiempos atrás,no muy lejanos, fueron dichosos en su corazón.
8 comentarios:
Que tinguis també molts dies plens de llum.
Es teva la foto?
Moltes gràcies Només,
Diuem que som llum ,el que jo donaria per veure'm sortir rajos lluminosos!!!!!!!
El que sí he vist és ploure llum,preciósssssssss,dóna tanta felicitat,és com que tot l'univers et cuida,t'alimenta....(producte de moltes hores de meditació)
La foto és meva,però ja veus que no val res ,però l'anonimat em permet no tenir vergonya.
Abraçada
No sé perquè dius lo de la foto, està molt bé. Aquest cel es preciós; m'agrada el moment, el color dels núvols i la taulada inclinada amb la minúscula xemeneia.
Ensenyant les fotos i exposant-se a les crítiques es com més se'n aprèn. no?
:)
Només, jo no faig fotos,les miro,no en faig.Ets massa magnànim ,penso que està fins i tot desenfocada.
És que el meu iglú és petit, petit com un sospir!!!!
Bona nit
No, no està desenfocada, es veuen fins hi tot uns ocells. El que passa es que és massa gran per pujar-la. Intenta reduir-la una mica (800 píxels és ideal).
Crec que exageres, la foto no està malament i el cel és preciós.
Ara que ho dius, hi havia gavines.
OK,miraré de seguir les instruccions,si en sé,que això és un altre tema.
En aquest precís moment jo estimava el cel. Tinc un no sé què pel cel,pel mar,pels arbres....com tothom.
tiempos pasados fueron mejores??
la foto es preciosa...creu-t'ho!
Moltes gràcies Abril ,m'ho crec.
Tiempos pasados no fueron mejores,fueron vividos con más intensidad y registrados como más placenteros,algunos.
Petonet
Publicar un comentario