sábado, 5 de abril de 2008

RACSAGADAM







M
'imagino navegant plegats fins aquesta terra llunyana.

Arrecerada del cap de Bona Esperança.

Delerosa de l'impenetrable pas del temps.

Amorosida de fauna verge i insòlita.

Generosa de tel·luria recòndita.

Anirem amb les veles airoses.

Surfejant per les crestes platejades de l'Atlàntic i l'Índic.

Cantarem la melodia dels cossos acabats de néixer.

Abraçarem tendreses d'albades i estrelles.

Respirarem l'un de l'altre, ja saps,

HORIZONTS DE MEL!,
de Hierro a Racsagadam.






3 comentarios:

MAMI dijo...

¿Porqué no pones la traducción?

Inuit dijo...

Muchas gracias Mami por tu visita y por tu comentario.
La verdad ,escribo muy poco y pienso que poca gente lo lee y que no tiene demasiada calidad,pero el anonimato me da la libertad de pasar por alto el pudor.
No se me había ocurrido la traducción; colgaba los textos como salían.No tengo mucho tiempo ni momentos íntimos para publicar; pero si te digo la verdad ,no se me había ocurrido y ahora que me has dado la idea lo intentaré ,pero no sé si sabré sacarle el ritmo ni el jugo,si es que lo tiene.
Una aurora Boreal

MAMI dijo...

Seguro que sabrás sacarle la esencia, lo bonito, aunque no tenga ritmo ni musicalidad, es igual.
A mi me gusta lo que escribes, dado que yo sería incapaz de hacerlo, admiro a las personas capaces de expresar sus sueños, miedos, sentimientos. Me da pena no entender el catalán y no enterarme de nada, jajajajajaja.
Un besote fuerte. y gracias por contestarme.