Владимир Кривицкий
Pesa la paraula
com una llosa
en aquest fons buit.
Els dies són
simplement ratlles
al marge dret de la tristesa.
L'horitzó
una altra línia plana a l'esquerra.
Ja no hi ha mar
ni gavines argentades
ni vols de cometes agosarats
emmirallats d'encís
en el vaivé de les onades.
com una llosa
en aquest fons buit.
Els dies són
simplement ratlles
al marge dret de la tristesa.
L'horitzó
una altra línia plana a l'esquerra.
Ja no hi ha mar
ni gavines argentades
ni vols de cometes agosarats
emmirallats d'encís
en el vaivé de les onades.
5 comentarios:
Encara no perì les hi haurà... y podràs respira a fins per sentir la olor a sal...
m'encanta la imatge i les teves paraules son música
un petó
gegant
M'agraden això de les cometes agossarades...Saps diuen que concedeixen desitjos, perqué estàn a terra amb tú i al cel, i entremig un cordó umbilical uneix.
Sorprende comprobar como el mar sirve de instrumento para la alegría o la melancolía como en la bellísima poesía.
Abrazos.
El mar...todo lo tiene,la paz, la libertad, el miedo, el dolor, la tristeza y el amor...todo se puede tener con él.
El mar...todo lo tiene,la paz, la libertad, el miedo, el dolor, la tristeza y el amor...todo se puede tener con él.
Publicar un comentario