Вадим ШевченкоEs commou la flor
acaronada per la pluja
i tot és quietud en el seu esdevenir.
La tarda espera en els tons de la llum
el miracle
silencis en groc i rosa
embolcallats com papallones.
Tremolosa i arraulida
amoroseix l'espera
evocant essències d'aigua
la tarda
5 comentarios:
El campo de amapolas es precioso, y el poema de la lluvia y la calma...
como mariposas
también es precioso.
Un beso.
Ay Alfaro ,si tu supieras; tú sabes ,sí.
Un beso lleno de colores.
Inuits
La mateixa pluja
que commou la flor,
em xopa de gota en gota,
esperant ram en mà
que aparegui la cita clandestina.
L’hora, el lloc, el pom de flors
tot es a punt,
fins i tot el cel li dóna
el seu toc de color gris.
Passa la gent
i mira de reüll
el beneit palplantat
que no es mou sota l’aiguat.
M’imagino que m’estàs
mirant des del finestral
del bar del davant,
dubtant si deixar-me entrar
en la vida i en el bar
o com l’aigua
deixar-me estar carrer avall.
El temps s’ha acabat,
ja no espera més
i enceta el caminar
cap on mai hagués
hagut de marxar.
Jo també vull ser acaronada per la pluja!
Preciós el teu text, plé d'imatges que em fan pensar en temps de cireres i amor...
No havia vist aquest preciós poema i la meravellosa imatge (acabo de descobrir les avantatges de fer-se seguidor).
Abraçades conmogudes.
Publicar un comentario