En els reflexes de l'aigua
apaivagaré aquesta sequera d'ara,
amb les paraules prenyades de núvols
dibuixaré un camí ple de tu.
T'agafaré la mà i en somnis
saltarem més enllà d'un infinit intuït.
Volar junts és més del que podria haver desitjat.
Ni por ni soledat guarda aquest nou dia.
1-1-10
1 comentario:
Dóna’m la mà
i prem-la forta.
Mira avall
on els peus
ombregen el terra
de sota nostra,
escampant siluetes
ocellades que corren.
Veuràs enfonsar-se l’ombra
en les aigües inquietes
evitant la pluja de paraules
que prenyen uns núvols grisos,
escampant-se per terra
deixant-les abandonades
pels camins de l’oblit.
Mentre la sequera dels teus mots
m’ennuega i em deixa estossegant
les paraules que no volien sortir,
les que potser no volies sentir.
Així doncs,
m’enlairo de nou
cap a un infinit intuït,
allí on Inuit em pugui cercar,
si vol.
Publicar un comentario