Una imatge buida de paraules
plenitud de silencis en la llum d'una tarda evocadora
reposa tendrament most  meu
amorosit en el silenci dels colors primaverals
i tota la quietud del vol lliure dels ocells
i l'aigua mormola:
t'estimo
Ho escolto en el vent, ho comenten el peixos de colors a l'estany,
ho acarona l'essència fragant dels pètals de rosa al jardí de la plaça mandrosa
els núvols ho escampen als quatre horitzons i jo
callo perquè la gola no saps com cridar-ho a la vida
i jo i la tarda  i el vent,
i tu  tan lluny de mi.