Diuen que els escrits s'han de repassar moltíssims vegades i fer-ne les correccions més destil·lades fins que aixequin el vol per ells mateixos, com si el seu autor fos única i exclusivament un instrument al servei de les paraules. Diuen que el cor i el sentiment s'han de guardar molt lluny mentre les mans treballen, però qui queda atrapat, més que atrapat, segrestat, per aquesta tortura intensa de la frustració de la paraula perversa que oblida el camí dels dits i el cap s'omple de cor i el cor de res, en aquest punt de tant embolic, manca de profunditat i horitzó, més val plegar veles i atracar en el port d'una cançó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario