.
Escolto una cançó  bella com jo per dins, es clar, i tan vella com jo.

Avui som trenta, només falta un dia per acabar el mes.

La Maria Antònia s'està morint, té un càncer que l' ha deixat en els ossos. Ahir, la tenia davant meu sopant. Quan va arribar em va saludar, li vaig retornar l'hola sense massa eufòria, no la vaig conèixer. Els seus ulls se'n van clavar , vaig tancar els meus i la vaig reconèixer en els moments saludables. Era un dona alta i grassoneta, riallera i molt xerraria. Ahir, poc podia parlar ni pràticament sopar. Seia al costat de la seva filla la Sara que té un ulls grans com llunes plenes i blaus com les aigües marines.

Escolto una cançó tan antiga com jo.

Tinc ganes de plorar.

Diuen que "aloviu". No sé en quin idioma parlen aquests de la cançó. Penso que és un llenguatge xifrat. Miraré el Sant Google.

Els veïns regant, els cargols  pujant  per les parets, les formigues voltant, un mosquit m'està rondant...

Bona nit estimats.