Ha plogut  intensament, fort, amb trons. Feia dies que no veia aquelles cortines de pluja de la meva infantesa, quasi sempre cap al quinze d'agost. Ha refrescat l'ambient. S'agraeix. Aquesta xafogor extrema rebrega cada una d'aquestes cel·lules del meu ànim.
La pluja
Una manera de sentir, allò que un intueix com excepcional,
com que hi ha quelcom que em transcendeix,
com que un miracle en revelarà el missatge profund de la meva insignificant existència.
El missatge incommensurable de l'existència dels universos:  microcosmos i  macrocosmos.
No aconsegueixo desxifrar-los.
Sóc animista.

He somiat amb tu, caminàvem de la mà pel país del mai més sense càmera de fotos. Com pot ser això!!!!!!!!!
Els somnis, ja saps com són, uns trapelles.
No m'oblidis. Necessito aquesta certesa avui.