Inuit

Recordo aquell dia perfectament. Em vaig llevar a dos quarts de set. Feia estona que estava desperta i el sol havia sortit per la banda dreta del Matagalls. Coneixia la seva silueta des del mar, però no en sabia res d'ella des de la plana. Com podem ser de cegues les persones!!!! Havia dormit poc i malament. Estava neguitosa, era el gran dia, em casava amb tu, MÛ. No sabia que aquest camí de retrobar-te seria tan llarg i feixuc. Porto quasi bé nou anys i encara no ens hem emmirallat per ser un per tota l'eternitat. La flor va ser present tot el dia a l'Ikebana del improvisat altar, la vaig mal dibuixar al quadern on escric les premonicions que m'ajuden a caminar amb més certesa. Em vas semblar deliciosa i reveladora de tot allò que intuïa des d'aquest món meu de les sensacions.

Aquest estiu t'he he retrobat a més de mil metres, amb la exuberància del lila més blau cobalt que mai he vist i jo només he sabut fer aquesta foto descolorida, però la meva retina i el meu pit et respiren amb aquell color que batega VIDA.


.