dilluns 27 de desembre de 2010
Té la mirada absent, enlairada en un núvol que ha decidit viatjar. No ens ha deixat cap missatge per retrobar-la ni cap adreça per rescatar-la. Té la mirada perduda en un punt equidistant entre la pupil·la dreta i l'esquerra i una boira espessa dilueix la llunyania i la transforma en una gran llesca de gel que sura mandrosa. No té cap pressa per desfer-se en aigua i alliberar el batec de les paraules adormides per les baixes temperatures, però no ho diguis.
4 comentarios:
Després de llegir-lo m'he demanat, per què no hi ha cap comentari a aquest text tant preciós? Després m'he adonat que estava escrit en la nostra altra llengua i potser per això, si justament no l'ha vist ningú més que sigui bilingüe com nosaltres. És estrany això de parlar i escriure dues llengües constanment, moltes vegades no som conscients de quina estem fent servir.
El teu poema (perque ho és, encara que estigui escrit como en prosa) és meravellos, Inuit. Però ja saps el que he pensat sempre, el que passa és que tú no t'ho creus. Dons, creu-t'ho, si us plau!
Una abraçada.
Moltes gràcies, Rosella, ara més que mai.
Aquestes entrades son editades fora d'hores i dies. Les vaig ficant com qui no vol, entre les altres. De fet no sé per què no tenen comentaris perquè hi ha persones que les llegeixen i dominen l'idioma, o potser si ho sé, però quasi ho prefereixo, per tota aquesta forma meva de ser.
El món dels comentaris són molt seus:Comento perquè vull. Comento perquè m'inspira l'entrada.Comento perquè em comentin. Comento quan publico. No comento perquè no em comenten. No comento perquè no domino els temes o perquè no estaré a nivell, tot i que m'agrada moltíssim i aprenc. No comento perquè no tinc l'ànim com cal. Deixo de comentar perquè no té l'amabilitat de respondre els meus comentaris, etc
Bé, hi moltes més, tantes com persones.
Besades.
Ana
Tot i que no és la meva llengua materna (només vaig viure deu anys a Bcn), trobo que el català un idioma molt bell i musical.
M`agradat molt el teu poema, està ple d`imatges, i em toca molts sentits.
Disculpa el meu escriure.
una abraçada
Moltes gràcies, Jaime!
T'agraeixo molt la teva visita a Inuit i les teves paraules que, venint de tu, em són molt significatives.
Abraçades i Inuits
Publicar un comentario