dimarts 30 de novembre de 2010

Hi ha un silenci subtil. Un silenci que no creus que pugui existir o manifestar-se amb aquesta sordesa,
com si de cop les orelles s'haguessin ordenat una vaga de ressonàncies; ni aguts, ni greus ni tan sols
intermitjos, fins el punt que pots sentir el que seria  viure sense  l'oïda. Hi ha un silenci que t'anima a l'escolta  per sorprendre'l, a  investigar  si algun so despistat ha oblidat de treure's la sabates i el seu oblit  t'ajuda a sortir d'aquesta estranyesa, però de cop, aquesta acció d'escolta intencionada l'esvaeix en el no res. Arribes a creure que  aquest profund i misteriós silenci ha estat  un molt real  miratge de la teva psique.