divendres 24 de desembre de 2010
coses d'una cuinera barruera
No li diré a ningú que he farcit un paó que sembla més una mòmia de tant de cordill que li he posat i que se m`ha rebentat per algunes parts o que m'he cremat la mà amb el vapor que sortia del forn a l'hora de afegir-li el brou o que he fet una mus de taronja que se m'ha tallat i sense miraments li he passat la batedora i li he afegit un altre paquet de gelatina, també caducada, per emulsionar-la millor; no ens morirem demà, no toca.
Ara descanso. Em prenc una infusió de poleo-menta del Mercadona abans de començar a decorar la taula. Aquest any les estovalles són vermelles i els seus complements de les tonalitats del bosc i escric aquestes ximpleries que no interessen a ningú.
Però el dia ha donat de sí.... Ha començat el vent i el temporal que aquests matí es situava a l'horitzó i feia tornar les barques mestre plovia i jo acabava de fer les últimes compres al mercat del passeig de mar, ja ha arribat a la línia de la costa i no sé si es complicarà la cosa aquesta nit....
2 comentarios:
¡Voto a brios...! Veo que en esta desconocida lengua, hija sin duda del roman paladino, Mercadona se dice Mercadona...
Seguro que ANTIQVA se dice ANTIQVA porque cuando uno visito la bella Barcelona, en el barrio gotico, un amable grupo de mujeres se puso a tocar las violas y los violines, y me dijeron que, en mi honor, se hacian llamar MUSICA ANTIQVA...
¡Que detalle el que tuvieron conmigo aquellas gentiles damas...!
(Rigurosamente cierto, incluso saque alguna imagen, que luego -claro- perdí...)
Petons, amiga (lo de los petons lo se por nuestra amiga Petitesa, que cuando se levanta de buen humor no duda en "arrear" petons a la gente...)
¡Diantres, que parlanchin estoy hoy...!
¡Qué bienvenido eres, entrañable y bueno Antiqva!
Inuits casi rematando el año.
Publicar un comentario