galeriade.com“Estem tan lluny ara...
que el desànim m’assalta furtivament.
Et busco en el racó de sempre i
els ulls se m’omplen de buidor.
Cerco una flor que t’agrada per anomenar-te,
però, la teva absència, Inuit meva, em forada el cor.
L’esperança dels teus dies se m’aombren i
el teu nom se m’esvaneix sense cap ressò.
Estem tan lluny ara…
que el temps se m’ha engelabrit a les mans.”
5 comentarios:
Tampoco es mío pero debería serlo.
Gracias por dejármelo claro anónimo,ufffffff ,uno menos.Lo pienso y lo pienso ,como que no va a ser mío.
Cerco la rosella
sola encara i la mimosa,
groga i olorosa.
I tot cercant t'anomeno:
Inuit de l'Àrtic,
fredulica com un pit roig.
Només quina alegria en fa llegir-te!!!!
Avui hem treballat amb la mimosa. Hem pintat mimosa. Ahir la van anar a buscar als camps. La frase motivadora de tota aquesta experiència plàstica ha estat aquesta:" LA MIMOSA PINTA DE GROC EL FEBRER" .Oi que és preciosa? Li he comentat a la meva companya de feina si li semblava bé i li ha encantat.
Al meu pati petit de casa hi havia un pit roig .Pensem que era el seu lloc per passar la nit, com que hem tallat l'heura ha hagut d'emigrar.
No sé si li haurà passat el mateix al matrimoni de sargantanes que teníem d’inquilins .
Moltes gràcies pel teu poema, és molt bonic!!!
M'Agrada molt "La mimosa pinta de groc el Febrer", i el mes que bé qui ho pintará i de quin color?
Publicar un comentario