.
Passen els dies lentament
amb una cadència imperceptible.
Un enrenou de vida petitíssima,
les formigues traginant els granets de sorra...
Passen els dies,
com la lleugera brisa dels instants fugissers.
Passen filant prim els minuts,
com s'atansa el desig tremolós a la gola òrfena de paraules...
Les pedres han sentit aquest batec inabastable de silencis
amagant els secrets que hom coneixia íntimament en els seus úters estèrils.
Passen els dies com passa la vida
lentament, a sotragades, amb maregasses, temporals de llevant i calmes,
atzavares i horitzons.
Passen els dies.... Feliç dia.
.
Passen els dies com passa la vida
lentament, a sotragades, amb maregasses, temporals de llevant i calmes,
atzavares i horitzons.
Passen els dies.... Feliç dia.
.
12 comentarios:
Una traducción para un pobre mesetero, please.
Seguro que es un precioso poema.
Besos, prenda.
Quina sort tens, Inuit. Sents el pas del temps en calma i jo he arribat a un punt de la vida en el que quasi pasa a la velocitat de la llum, ¡vertiginós! Preciós poema.
Un beset.
Feliç dia per tu també! Passem els dies amb les seves nits, les estacions, els mesos, la vida...
apassionadament
passen
minuts
hores
dies...
passen
idees
realitats
sensacions
patiment
però a cada instant...
em vibra
la vida
tu
salut estimada!!
dolces paraules, Inuit
i tranquil.les.... quin gust que em contagiin aquesta calma...!
que tinguis també una feliç tarda...
:-)
preciós poema, te alguna cosa nostàligica i encantadora.
Una abraçada.
És preciós aquest poema, sensill, timbrat...asosegat.... M'agrada molt.
Un abrazo, amiga... Espero que "todo" te marche bien...
Es precioso, me gusta como sabes hacer el esfuerzo de entenderlo (eso me hace pasar más despacio por las palabras, lo que es mucho mejor).
Sí...llevo unos meses de pena pero ya llegó la hora de coger peso y comenzar a recuperarme.
Te prodigas poco (mira quién habla).
Un abrazo.
Et trobem a faltar :(
Te echo de menos.
Ay, pense que en septiembre, pasado el "ferragosto", recuperarias la palabra, pero veo que no...
Has probado, querida amiga, a tomar pastillas de clorato potasico... Sirven para fabricar polvora (con azufre y carbono) pero son magnificas para los padecimientos de la garganta que impiden hablar... Me consta que en cualquier botica te lo venden sin receta, eso si no se te ocurra ir a una farmacia...
Un abrazo, y espero que te animes...
(Que conste que los puntos suspensivos no quieren decir nada, al menos en este caso, expertisima perita en lunas caligraficas...)
Publicar un comentario