Bon dia Vida,

Sento tocar el piano. El noi dels cabells arrissats, a contracor, assaja sense saber que el seu teclat insistent de dits m'ajuden en aquest camí d'avui. La rentadora al garatge centrifugant i jo aquí asseguda amb els peus descalços escrivint-te un no sé què. Intentaré ser més inspirada, però avui encara  el dia no acaba de dir-me res que em pugui fer volar. Las cortines del menjador es mouen harmoniosament amb la brisa que entra pels grans finestrals de la casa. Lluny, sento el rellotge de l'església del poble. Ara el noi de setze anys ha començat a tocar amb dolcesa una sonata i el sento commoguda.

Teva, sempre, fins que tu ho vulguis.