DIÁLOGOS EN EL IGLÚ

Estamos hablando y en medio de la conversación Marta manifiesta que ella no quiere ser niña. Me quedo sorprendida por la contundencia del comentario. Le pido si nos lo quiere explicar. Pablo rápidamente dice que él lo sabe porque se lo ha explicado en el patio. Inuit interviene aclarando que los amigos guardan los secretos y es Marta la que lo tiene que decir si le apetece. Marta no encuentra las palabras, todo y que manifiesta sus ganas de comentarlo. Le sugiero que lo podría escribir. A las tres de la tarde Marta llega con una cuartilla de color naranja donde, en lápiz, ha escrito el siguiente texto.

“Jo, Inuit, vull se nen perquè em vull dir Marc i perquè m’agrada una nena de la classe que es diu Mònica”

Buscamos un momento de tranquilidad y hablamos... Le hago ver lo bonita que es, se le ilumina la cara, del pelo tan suave que tiene, se lo acaricio. Le manifiesto que el mío es seco, basto y lleno de canas; me dice que ella lo quiere corto a lo chico y que lleva diadema porque mamá la obliga.Suele vestirse de forma masculina.

Hablamos del afecto que le tiene a Mònica y me expresa que la vol como novia i que li agradaria agafar-la de la mà i fer-li petons. -Marta, tu la pots estimar sent nena. Hi ha dones que estimen altres dones, el que no podràs ser és un nen perquè has nascut nena. Ser nen!!!!! són peluts, s'han d’afaitar cada dia , tenen aquella beu ronca d'ós polar afònic i són una mica massa "brutos"- . També li pregunto quan fa que sap que estima la Mònica .-Inuit , l’estimo des de primer - , som a segon.

Se m’esglaia el cor perquè he sigut incapaç de adonar-me d’aquest sentiment que surava a l’iglú com un iceberg, l’emoció en deixa per un moment sense paraules, l’abraço, ella recull la meva expressió d’afecte abraçant-me amb més intensitat ; és tan agradable sentir aquesta mostra d’afecte tan sincer, tan innocent i net !, els ulls se m'enterboleixen.

Passen els dies i l’observo amb més atenció. Entre ella i jo, ara, hi ha un vincle estret. Em commou veure-la mirar la Mònica, com l’acarona amb la seva mirada, com els ulls són miralls reveladors d’aquest amor que li processa, fins i tot quan no la segueix amb la mirada la va acompanyant amb el gest i el pensament.

Fa un dies la Mònica estava engripada , com la majoria de nosaltres per aquestes èpoques, la Marta estava baixa de vitalitat i treballava sens massa entusiasme. Ha tornat la Mònica i el seu dia ha recuperat la lluminositat i els colors de la primavera.

Cuando hablamos en el iglú de novios, nuestro iglú es muy enamoradizo, ¡ Cómo me alegra verlos vibrar por el otro a tan temprana edad !, Marta también manifiesta sus preferencias con confianza y naturalidad. Todos la escuchamos con el mayor silencio y respeto, entonces, Marta sonríe porque sabe que es su gran momento y puede expresar alto y claro el sentimiento que la abrasa :
- Jo estimo la Mònica -.